Oques Grasses i SFDK han sigut les darreres confirmacions. El Pirata Rock tanca definitivament el seu cartell per a l’edició més estranya de la seua història. La… Read more “El Pirata Rock 2020 tanca definitivament el seu cartell”
Txarango publica ‘A la deriva’, un avanç del seu últim disc
El grup català ens avança la primera cançó de l’àlbum que presentaran el dia 19 de juny. Txarango ens presenta el videoclip A la deriva, el primer single que ix… Read more “Txarango publica ‘A la deriva’, un avanç del seu últim disc”
ZOO
Zoo és un grup musical que va nàixer a l’any 2014 a la localitat de Gandia. En les seues cançons podem trobar ritmes de rap, rock i… Read more “ZOO”
El Pirata Rock se celebrarà els dies 3,4 i 5 de setembre
El festival previst per als dies 16,17 i 19 de juliol canvia les dates per a la primera setmana de setembre a causa de la impossibilitat de celebrar-se en la situació actual.
En el dia d’ahir, després de molt de temps d’incertesa, els organitzadors del Pirata Rock han tret un comunicat en el qual anunciaven l’ajornament del festival per als dies 3,4 i 5 de setembre.
En aquest comunicat aclareixen que les entrades ja adquirides, també seran vàlides per a les noves dates. A més a més, com a detall de l’organització per a les persones que la conserven, s’hi inclouran les dues primeres consumicions i també s’habilitarà un descompte del 25% per a les entrades de la pròxima edició.
Per a qui no puga acudir en les noves dates, s’ofereix l’opció de vendre l’entrada amb el canvi de nom gratuït, i si és per causa de força major es podrà demanar el reemborsament dels diners a través de la pàgina web.
A pesar del canvi de dates, des de l’organització ens diuen que han treballat de valent per a poder mantenir el cartell que havien anunciat, i a açò, afigen que falten 15 grups per anunciar. Ací podeu consultar el cartell:
Acampada jove ajorna el seu festival a l’estiu de 2021
La celebració de la 25ª edició s’ajorna al 15, 16 i 17 de juliol de l’any vinent
Acampada Jove ha publicat un comunicat aquest matí on transmet la decisió de l’organització d’aplaçar la celebració del festival per l’estiu de 2021. En aquest comunicat, Acampada Jove ha mostrat el seu penediment per l’ajornament, però opinen que han prés la decisió adequada ja que han seguit les recomanacions de les autoritats competents. «El nostre objectiu sempre ha sigut vetllar per la seguretat i la salut de totohom, en especial dels acampats i acampades», afirma al comunicat. La COVID-19 i la crisi derivada de la seua propagació continuen generant sotracs al sector cultural, un dels més damnificats per l’existència d’aquesta pandèmia.
A més a més, el festival d’aquest any no anava a ser un qualsevol. En aquesta any Acampada Jove celebrava la seua 25ª edició d’un esdeveniment que cada juliol transporta a milers de persones a les terres del Montablanc, a un ambient de lluita juvenil, història i cultura.
Aquest any l’Acampada Jove comptava amb una programació que incloïa les actuacions de grups cabdals del panorama valencià com Oques Grasses, Smoking Souls o Xavi Sarrià. Tanmateix, des de l’organització es reitera que l’esdeveniment no es cancel·la, sino que s’ajorna, i que totes les entrades ja adquirides són vàlides per l’any que ve, sense necessitat de realitzar cap tràmit.
Txarango cancel·la la gira d’«El gran circ» i anuncia el seu quart disc
«La gira d’“El gran circ” hauria de començar les properes setmanes i, com és evident, ens veiem obligats a cancel·lar-la. Si més no, tal i com estava prevista.» amb aquestes paraules ho han anunciat mitjançant les seues xarxes socials.
També, han manifestat que «Estem treballant de valent per donar una resposta a tota aquesta situació, intentant veure en què podem reconvertir la nostra gira. No és una tasca senzilla ja que no sabem quan i com es podran dur a terme esdeveniments musicals en directe. Tenim per davant un futur molt incert però estem totalment compromesos en programar nous concerts per acollir a totes les persones que tenen la seva entrada i, com és evident, retornar els diners a totes aquelles que així ho vulguin o no puguin venir a aquests nous concerts.»
Els catalans, també han aprofitat el comunicat per a anunciar que el Clownia Festival es trasllada al 2021 i les entrades que va adquirir el públic per a aquest any, seran valides també per a la pròxima edició. També oferiran l’opció de poder retornar-la, tant per al Clownia Festival com per a tota la gira.
L’última notícia que han anunciat, però no menys important, és la data de llançament del seu 4t disc, que serà el 19 de juny.
Miki Núñez publica una versió solidària de la cançó ‘Escriurem’
La cançó de Miki Núñez ha sigut versionada per altres artistes catalans, una iniciativa que es troba dins de la campanya #JoEmCorono, impulsada pel doctor Bonaventura Clotet, que té com a finalitat recaptar diners que aniran destinats als projectes d’investigació dirigits per Oriol Mitjà, metge i investigador de la Fundació i també de l’hospital Germans Trias, de Badalona.
En la cançó participen: Miki Núñez, Sara Roy, Judit Neddermann, Blaumut, Cesc Freixas, Natalia Lacunza, Bely Basarte, Els Amics de les Arts, Doctor Prats , Alba Reche, Maren, Buhos, Lildami, The Sey Sisters, Suu i Adrià Salas.
La producció s’ha dut a terme per part de Carlos Manzanares, Música Global, Universal Music Spain i la mateixa Fundació, tot coordinat pel mateix Miki Núñez.
La Gossa Sorda
La Gossa Sorda és un grup musical de Pego que combina els ritmes de ska, rock, punk i reggae, sempre utilitzant la dolçaina, una de les seues icones.
Cançons que plasmen ben bé aquests estils:
HISTÒRIA
La Gossa Sorda es va formar l’any 1999 i es van retirar al 2016. Durant tota la seua trajectòria sempre han intentat plasmar en les lletres atacs cap al sistema actual, crítiques a la classe política corrupta i un recolçament continu al País Valencià.
El 2001 trauen la primera maqueta amb el nom de La gossa està que bossa. El 2003 arriba el seu primer disc Vigila, on trobem una de les cançons més conegudes com és Senyor Pirotècnic. Amb el segon disc, Garrotades, el grup es consolida a l’àmbit musical del País Valencià. El 2008 llancen el tercer disc, anomenat Saó amb la cançó Camals Mullats, que posteriorment es convertiria en tot un himne. En l’any 2010 trauen el quart disc L’últim Heretge i ja en 2014 anuncien un disc anomenat La Polseguera que presenten a Pego i que suposarà el seu últim disc, ja que, després de la gira de presentació, anuncien la gira de comiat.
Per últim i com a acomiadament, publiquen el disc L’última Volta En Concert, en el qual recopilen alguns dels seus temes amb gravacions de l’últim concert que van fer a la Sala Repvblicca.
MEMBRES
- JOSEP NADAL (VEU)
- MIGUEL ÀNGEL PERETÓ (TROMPETA)
- RICARD FERRER (TROMBÓ)
- MARCOS ÚBEDA (TROMBÓ)
- PERE JOAN PONS ( DOLÇAINA I VEUS)
- SALVADOR BOLUFER (BATERÍA)
- ARNAU GIMENEZ (GUITARRA I VEU)
- EDU TORRENS (PERCUSSIÓ I VEUS)
- JOAN MARC PÉREZ (TECLATS I ACORDIÓ)
DISCOGRAFÍA
1-VIGILA
2- GARROTADES
- Intro
- Colpeja Fort
- Putrefactes
- Vindran
- Borinot
- Ball de rojos
- Mr. Bong
- Som de la Marina
- La guàrdia
- Mos-Kou
- Garrotades
3- SAÓ
- Entre Canuts
- Farem Saó
- Última Volta
- De Matinada
- Camals Mullats
- Tres De Pego
- Respira
- Diuen
- Quina Calitja
- Vianants
- El Dia Que Tot Rebente
4- L’ÚLTIM HERETGE
- L’últim Heretge
- Apocalipsi
- Amèrica
- Ateu
- Cassalla Paradise
- Dona’m La Mà
- Preferiría
- L’himne Del Desencant
- Babaloco
- Cavallers
- Falsos I Absurds
5- LA POLSEGUERA
La Fúmiga: «Nosaltres no legitimem aquesta monarquia, ja que és directament hereva del franquisme»
Tot gran grup amaga una gran història al darrere. I, en aquest cas, ens trobem davant una de les bones. Una colla d’amics que tocaven junts per animar la gent del seu poble i que han acabat per convertirse en tot un fenomen musical. Amb més de 16.000 seguidors a Instagram i cançons amb quasi 800.000 reproduccions a Youtube, La Fúmiga ha aconseguit portar les agrupacions de carrer als escenaris, tot revitalitzant el panorama valencià.
En el dia de hui parlem amb José Beteta, un dels dos cantants del grup, que ens ha permés conèixer un poquet millor als nois d’Alzira.
P: On naix el projecte de La Fúmiga?
R: La fúmiga naix de l’evolució natural d’uns músics que tocàvem a Alzira, cadascú en el seu grup d’amics i en les seues xarangues, però que, per afinitats i per haver coincidit en molts llocs tocant, vam formalitzar la creació d’una xaranga que en un principi tenia com a funció amenitzar festes del poble. Un dels primers projectes que va sorgir d’aquesta nova formació va ser el de fer una festa autogestionada en la qual nosaltres llogàvem una sala i oferíem un concert de vàries hores en el qual volíem oferir una opció alternativa a la nostra ciutat, i va ser tot un èxit, ja que aconseguirem juntar centenars de persones. Aquests festivals, anomenats Fumifest i Fumivern van obtenir una rebuda excepcional per part del públic i açò ens va fer plantejar-nos traspassar la nostra activitat del carrer a l’escenari.
P: Com va ser la decisió de passar de ser una xaranga al que sou ara?
R: No va ser una decisió premeditada, va ser una fugida cap endavant de la xaranga. Quan ens vam adonar, vam veure que podíem preparar un concert d’una hora, tocant majoritàriament cançons del nostre repertori més alternatiu, per a poder fer el tipus de música que nosaltres normalment escoltàvem, amb temes de La Gossa Sorda, d’Obrint Pas… Aquest projecte l’estrenarem en el concert del 8 d’octubre d’Alzira de 2015 amb, precisament, La Gossa Sorda i Txarango, que va ser un gran punt d’inflexió per a elegir aquesta via.
P: Quan éreu una agrupació de carrer tocàveu cançons d’altres grups. Com va sorgir la idea d’escriure KARRASKETON, la primera cançó que composareu?
R: Karrasketon va sorgir com a un regal per a una amiga nostra. Vam voler fer-li una composició que es pugera tocar en xaranga, ja que el tema original és una cançó per a ser tocada així. En veure l’èxit que va tindre als carrers, decidirem adaptar-lo a un format d’estudi, i allí va ser quan comptarem amb la col·laboració de Mireia (Pupil·les), que ens va posar la veu, ja que nosaltres en eixe moment cantàvem ben poc. Karrasketon és el símil del que és La Fúmiga, una formació que va passar del carrer, sense pretensions, a un format d’estudi.
P: Una de les cançons més especials per als oients de la música en valencià és «Cançó que mai s’acaba», ja que recorda a grups pioners. Com va sorgir la idea d’escriure aquesta cançó? Esperàveu la rebuda que va tindre?
R: Aquesta cançó va ser una idea del meu company Artur, una de tantes bones que en té. Al principi, nosaltres no sabíem de que parlar, ens preguntàvem quins temes podríem desenvolupar. Un dia ens va sorgir la idea de fer un homenatge a tots els grups que nosaltres escoltàvem de xicotets. Seria molt injust dir que és un homenatge a la música en valencià, ja que ens deixem a moltes i moltes persones, però és un homenatge a la música que nosaltres escoltàvem. El resultat ha sigut un èxit, tant musicalment com amb la cançó en si mateixa. És un tema del qual ens sentim molt orgullosos.
P: De totes les col·laboracions que heu realitzat, quina és la que més il·lusió us ha fet?
R: Seria molt injust nomenar sols a una de les col·laboracions, perquè totes les hem buscades perquè admirem la feina que fa aquesta gent, així que estem molt contents amb totes. Però si he de triar una, diria que ens quedem amb la de Mireia (Pupil·les), ja que era companya nostra en el conservatori d’Alzira, en la banda, en el cole… Amb Mireia hem crescut, i poder tornar a treballar amb ella en un altre àmbit, vint anys després, ha sigut molt especial.
P: En quin moment creus que es troba la música en valencià?
R: Doncs ara ens trobem en una situació de transició i de mesura del nostre múscul. Després de la retirada de grups com Obrint Pas, La Gossa Sorda, Aspencat, que han sigut referents, va vindre una altra fornada, també molt potent com Zoo, Auxili, que ara han fet una aturada. D’aquesta manera ens quedàvem la resta, que teníem que suportar tota la pressió i totes les expectatives que s’havien creat cap a la música en valencià. Aquest era un any clau per a poder veure la nostra capacitat per a suportar la situació, però la Covid-19 ens ha tallat les ales.
P: Com creieu que vos afectarà la situació del coronavirus en el vostre futur artístic?
R: A priori els concerts tal com els coneixíem, tardaran a tornar, per tant nosaltres ens haurem de reinventar, hi haurà gent que tindrà els recursos per a fer-ho i gent que no. Nosaltres ens estem calfant molt el cap per tal d’oferir alternatives i no estar parats, perquè nosaltres no som un grup consolidat que es puga permetre desaparèixer, hem d’estar a la palestra. Per sort, hi ha molta gent que espera noves coses per la nostra part.
P: En la última cançó que heu tret EL PREPARAT, feu una crítica a la monarquia espanyola. Creieu que és el moment de canviar el sistema? De plantejar un referèndum?
R: Nosaltres no legitimem aquesta monarquia, ja que és una monarquia directament hereva del franquisme que va nàixer a conseqüència d’un colp militar cap a un govern legítim republicà, per tant no té cap legitimitat ni creguem que haja aportat res positiu a la ciutadania. Allò que sí sabem és que durant dècades hi ha hagut un llavat de cara important a la monarquia per tal de fer veure que era la millor solució per a unir dos bàndols o simplement, fer-nos veure que no estàvem preparats com a societat perquè el nostre cap d’estat fora d’un partit o d’altre, sinó que havia de ser una persona neutral. I ara estem comprovant que no ha aportat res i damunt, ha sigut una màquina corrupta de saquejar el país. Al voltant del referèndum, seria tan fàcil com que el CIS, plantejara l’opció de si monarquia o república, i així amb els resultats, saber on estem, i estratègicament veure quins passos hem de seguir per a canviar el model.
P: Quan realitzàreu el canvi i començàreu a ser un grup que actuava als escenaris, imaginàveu tot el que heu aconseguit? On penseu que podeu arribar?
R: Com he dit abans, açò ha sigut una fugida cap endavant, i en aquesta fugida sempre hem notat la calor del públic. El públic de vegades eren deu persones, però així i tot, sempre hem notat molt bon feedback amb ells. A mesura que hem anat avançant en l’espectacle i creixent com a grup, ens hem trobat sempre una acollida boníssima però mai esperàvem que fora d’aquesta envergadura. Sabíem que podíem agradar a un grup de de persones, però no esperàvem que, per exemple, anàrem al Festivern i tinguérem milers i milers de persones cantant les nostres cançons o també, tindre milers de reproduccions mensuals a les nostres plataformes. Aquest fet ens desborda i ens crea un sentit de responsabilitat molt gran. Nosaltres el que volem és poder estar prompte als escenaris i tornar a la gent eixa estima que ens regalen i ens enorgulleix.
Colau cancel·la el concert als balcons després de les crítiques dels artistes
«El projecte Barcelona, ens en sortirem no es farà. Des de la tristesa per la cancel·lació d’un projecte que s’havia engegat amb la millor de les intencions». Amb aquestes paraules ho ha anunciat Ada Colau a les seues xarxes socials.
Grups com Txarango anunciaven mitjançant les xarxes socials que es desvinculaven del concert ja que «sentim que el cost de l’acció es molt elevat (200.000€) i que aquests diners es podrien destinar a acompanyar iniciatives mes regeneratives i sostenibles per un sector com el nostre on creadors i músics estan en situació de ruina». També han volgut remarcar que el cost de la seua actuació era de 1.500 euros.
El consistori, al vore el malestar que s’havia generat, ha anunciat que retirava els diners públics del projecte per poder salvar-lo, tot i això, han decidit que no es celebrarà. «Hem intentat reformular la proposta amb la implicació de El Terrat, que s’ha ofert a què tirés endavant sense suposar cap despesa de diners públics. Així i tot, valorant el malestar general, els organitzadors decidim cancelar» diu l’alcaldessa.
L’alcaldessa ha concluit el comunicat dient que tot i que «qualsevol iniciativa pública ha d’estar exposada a crítiques i l’exigència de transparència», no s’ha de normalitzar «la política del linxament, l’insult i la polarització’».
«El pressupost que es va fer públic, que ja es va dir que era aproximat i que no estava tancat, cobria els catxets dels artistes, convenientment contractats, el dels tècnics, realitzadors i productors. També s’invertia en mesures de seguretat i sanitàries» manifesta El Terrat.
