Si cantar és un plaer i a ajuda a millorar les relacions humanes, Pirates de la Sal estan intentant demostrar-ho amb els seus concerts i la seua manera de concebre la música. El grup, integrat per músics del Maestrat i de les Terres de l’Ebre, cultiva allò que ells en diuen «cançons de mar, de riu i de taverna»: cançons populars i algunes de pròpies, d’aquelles que es comparteixen amb bonhomia i sense exclusivismes.

Pirates de la Sal és un grup integrat per tres veus femenines, Raquel Pérez (Vinaròs), Anna Arques (Deltebre) i Maria Elena Maureso (Tortosa), acompanyades per la guitarra o el bouzouki de Sergi Trenzano (Benicarló) i la veu i guitarra d’Arturo Gaya (Tortosa). Músics d’ofici i músics d’afició, units per l’objectiu de compartir i difondre el goig i aquesta emoció que molt sovint produeix cantar.
«Ens agrada que la gent que ve als nostres concerts acabe cantant i no només escoltant», afirmen aquests cinc músics i per a això han escollit un repertori amb havaneres, cançons de taverna i altres peces que senzillament els permeten transmetre al públic allò de que la música és per viure-la i compartir-la.
La seua condició de ciutadans de banda i banda del riu Sénia fa que les cançons parlen del riu Ebre, del Delta o de les illes Columbretes, sense renunciar a un viatge pel Mediterrani o fins i tot a l’altra banda de l’Atlàntic; perquè la música no té fronteres. Així, en el concert desfilen temes com Parlo d’un riu mític i remorós (poema de Gerard Vergés) o Islas de les Columbretes (del mariner vinarossenc Joan Barbé); però també algunes de les més populars havaneres catalanes i valencianes, un sirtaki del grec Mikis Theodorakis o una enganxosa tonada tradicional brasileira que va popularitzar Caetano Veloso.
La trajectòria de Pirates de la Sal és curta: just fa poc més d’un any i mig van decidir tirar endavant aquest projecte. A banda dels llaços familiars i d’amistat entre alguns dels seus membres, els unia també la seua activitat comuna a l’Aula de Músiques de la Terra a Tortosa: «Si per uns i altres motius passem tantes estones junts, per què no iniciar un projecte musical i fer-lo arribar a la gent dels nostres territoris?», es pregunten els nostres protagonistes. Així és com naix aquesta formació, que deu el seu nom a la figura mítica dels antics pirates que traficaven amb la sal, prop de les costes de l’Ebre i del Maestrat.
Han actuat al festival de música popular «Càntut» de Cassà de la Selva (Girona), al Jotacampus del Poble Nou del Delta, i a casa nostra els hem pogut veure gairebé en primícia a Xert en un concert pel dia de la Dona Treballadora, justament a les portes de l’obligat confinament. Durant l’últim any i mig han continuat treballant amb la i·lusió posada en què la música torne a reunir veïns i veïnes. Si els voleu escoltar, els tindreu segurament ben prop d’enllà on els vulgueu tindre.