El grup procedent d’Alaquàs fa un repàs de la seua trajectòria en el sector musical
El Tio la Careta són una colla d’amics que, cansats de la banda del seu poble (Alaquàs), decidiren fer el pas i convertir-se en grup. Malgrat l’èxit que estan tenint, continuen cantant i tocant per a ells, per amor a la música i, sobretot, a reunir-se en el local on solen assajar. En el dia de hui entrevistem una de les veus principals, en Bruno, per a repassar el passat, present i futur del grup valencià.
P: Ens agradaria que introduïres un poc al grup… com s’inicia el Tio la Careta?
R: El grup es va iniciar amb una colla d’amics un poc cansats del món de la banda del poble, la banda d’Alaquàs, amb inquietuds per fer música pròpia i eixir del món clàssic. Tot va començar d’una manera molt amigable, sense cap pretensió, només teníem ganes d’ajuntar-se i passar l’estona. A poc a poc, el grup va tindre concerts, els nostres amics venien a veure’ns, cada vegada venia més gent i a poc a poc vàrem créixer.
Cal ressaltar que hem tingut etapes de tot, on hem fet parada per a estudiar les nostres carreres o per a formar-nos en la professió que ara per ara ens dona de menjar. També, en un grup tan gran -començarem sent 12 persones- hi hagueren molts canvis i, en ser tots col·legues, cada vegada que algú havia de deixar el grup per faena o per circumstàncies personals era un drama. Tot això està superat, ara si al grup li fa falta algun músic el contracta i endavant.
P: Quins han sigut els vostres referents, aquells que us han inspirat més?
R: Nosaltres venim de l’època d’Eskorzo els seus primers anys, Ojos de Brujo, Manu Chao, Extremoduro, Fito, Red Hot, Bersuit, Los Delinquentes, Obrint Pas… per això sempre ens hem identificat amb el mestissatge. La música és una barreja d’emocions i sentiments i així ho pensem i per això juguem amb tots els ritmes i estils sense cap prejudici.
P: Parlem un poc de la pandèmia. Si no m’equivoque, el Kakifest va ser un dels primers concerts que heu fet des que es va iniciar la crisi sanitària. Us heu plantejat deixar de tocar en algun moment? El projecte ha estat en risc?
R: Vàrem fer un concert a la casa de la mar allà per setembre del 2020, un altre a desembre per al circuit Sonora i un altre en abril a Silla, però sí que és de veres que el Kakifest va ser especial perquè era retornar a la certa normalitat de veure a la gent dreta i ballant.
Sí que és de veres que en moments tan complicats t’entren els dubtes i les inseguretats, però havíem gravat quatre cançons i el grup tenia clar que aquest any tan dur anava a estar traient els temes i vídeos nous. Sabem de grups que tenen el disc gravat, però han optat per esperar-se i traure’l quan la cosa estiga millor. El projecte com a tal no ha estat en perill, nosaltres tenim la premissa que anem al local a veure’ns, a gaudir i després ja veurem que arriba. Fem cançons i música per a nosaltres. Òbviament, a tots ens encanta fer concerts i sempre volem més, però anem per enriquiment personal. Si el grup algun dia desapareix no serà per la pandèmia.
P: Com fan molts grups, canteu tant en valencià com en castellà. Per a vosaltres la llengua en la qual es canta és important?
R: En l’àmbit personal sempre he pensat que la llengua o l’idioma són vehicles per comunicar-se i, per a mi, sempre ha sigut més important el fet de comunicar més que la forma de fer-ho. Porte tota la meua vida parlant en valencià. És la meua llengua materna i paterna, però li tenia molt de respecte perquè sabia que el valencià que parlava a casa era molt col·loquial. Me’n vaig interessar i preocupar per millorar i vaig taure el mitjà de valencià i, a partir d’aquí, ja vaig començar a escriure en valencià i a llevar-me eixa por. Ara per ara, i més amb tot el corrent «blaver» i la pèrdua d’identitat on volen centralitzar-nos, trobe que cada vegada és més rellevant cantar i parlar amb valencià, sentint-nos orgullosos de la nostra llengua i de la nostra història. Encara així continuaran havent-hi cançons en castellà i en valencià.
P: Una de les vostres cançons en valencià és Antifeixista, on es poden veure tractats temes com el racisme o l’abús de poder de la justícia. Quina importància creus que tenen els problemes i injustícies socials a les vostres lletres?
R: Les nostres cançons sempre han estat crítiques. Hem parlat de les injustícies del món, del mal que li fem a la terra, de les desigualtats a la societat, de la falta d’amor i de la necessitat d’unió, perquè, si ens ajuntàrem tots a una, segur que tot aniria molt millor i no hi hauria tot per a un poquets i poc per als molts. És molt important cantar i dir alguna cosa i així ho fem i continuarem fent-ho. No hi ha res més revolucionari que amar-se. Nosaltres en petit comité diem que la gent que vinga a aquest món a odiar i a fer mal hauria de morir-se i, desgraciadament, hi ha molta. (que quede clar que nosaltres som pacífics i no anem a matar a ningú).
P: Mirant al futur, quins són els objectius que teniu a curt termini? I al llarg?
R: Com et deia abans enguany hem tret quatre temes en forma d’EP i seguim molt actius. Ara el que desitgem és que torne un poc la marxa dels concerts i fer gira en 2022. Quan passe 2022 el grup té ganes de gravar nous temes. De fet ja estem començant a treballar amb ells. Com sempre, anirem fent i el temps anirà dient, però la idea del grup és estar actius que és el que ens demana el cos.
P: Per últim, en l’àmbit personal, amb qui t’agradaria col·laborar? I a quin festival et faria més il·lusió assistir?
R: He tingut la sort de col·laborar amb referents per a mi, tant Tony Moreno de Eskorzo, com Pablo Sánchez de la Raíz. Encara em queden uns quants, però per dir algun diria Agustin de Los Demarras o el Nen de la Hipoteca que a banda de grans músics són grans persones i això és el que prioritzem. Fer una col·laboració en algú que no tornaràs a saber d’ell o que només mires la possible repercussió que tinga per a mi o per nosaltres, personalment, no ens ompli ni ens diu res. El més important és que a nosaltres ens represente i ens òmpliga el cor.
Encara que ara tot és un negoci, també els festivals, el meu festival fetitxe és el ViñaRock i haver tocat allí era un somni i ara com ara és un somni complit. Hem sigut des de l’adolescència viñarockeros 100% i encara perdura, encara que hi ha altres que ens faria molta il·lusió com el Festivern, l’Iboga, Festardor…
ALTAVEU MUSICAL 