MALUKS: «Feminisme és poder ser lliure en tots els sentits»

Quatre joves amb ganes, il·lusió i una idea molt clara: divertir la gent i, al mateix cop, concienciar-la d’allò realment important. El feminisme, les reivindicacions socials i la igualtat són els trets característics de les cançons de Maluks, un dels grups revelació del panorama musical valencià i que, des de les veus de Marina, Núria i Laura, i amb les mescles i bases musicals de Maria, han sigut com una bocanada d’aire fresc per a la nostra música.

Maria Deltell, natural de Monòver, ens acompanya en aquesta entrevista per descobrir una mica millor a les xiques del dancehall.

P: Per a aquella gent que no vos conega, com definiries Maluks?

R: Jo ens definiria com un grup que mescla festa  i reivindicació amb ritmes que encara no s’han escoltat molt al País Valencià, com pot ser el dancehall, la música cubana, la cúmbia, etc. És com una mescla de totes aquestes referències que tenim llatines i jamaicanes que sobretot venen d’aquella zona i que ens inciten a ballar. Les cançons que estem gravant, tant com les que ja tenim, com les que publicarem, són per a passar-ho molt bé en directes, en concerts, un dia que vulgues eixir de festa, per a desconnectar, per aquells dies en que estàs baix d’ànims… És música molt festiva i això  és el que volem aconseguir i, també, introduir temes socials i de reivindicació perquè pensem que és important que la música siga un motor de canvi de transformació i de conscienciació.

P: En quina situació creieu que està la música en valencià actualment?

R: La música en valencià està ara mateixa en un procés de transformació, com en una segona onada, on si que es pot diferenciar més estils de música i pots organitzar més varietat de concerts, un de folk, un de rock, un de música electrònica… Hi ha més diferència d’estils. Abans només hi havia un, amb dolçaina, l’ska reagge, que és un producte que s’ha generat ací i que ha estat molt bé, però ara crec que hi ha una innovació a nivell musical molt gran i, per primera vegada, hi ha cada vegada més dones que estem als escenaris. Aquest fet el considere molt positiu, que hi haja eixa transformació, eixa varietat i eixa normalització. Ara cada vegada són mes els ajuntaments que volen organitzar més concerts en valencià. Crec que estem en una època molt bona, però amb açò que està passant, estem en un moment d’incertesa.

P: En les vostres lletres podem contemplar un clar atac al sistema actual. Per on creieu que ha de començar el canvi?

R: Vivim en un canvi d’era política, completament incert, i crec que això si que ho volem transmetre-ho a les nostres cançons. Volem que el feminisme siga un eix fonamental en les nostres lletres perquè pensem que, encara que estem aconseguint molts drets i que les dones cada vegada estem més empoderades, també l’atac cap al moviment feminista i cap a nosaltres és més fort. I eixe atac ja no és només de l’estat espanyol, dels partits polítics que estan organitzant-lo, sinó que engloba quasi tot el planeta. Cada vegada hi ha una extrema dreta més forta a nivell estatal i mundial, que ataca al dret de les dones i també que intenta reviure el feixisme a les democràcies ja consolidades.

La cançó de Contra l’oblit és un clar exemple de que els joves, tot i que han passat més de 80 anys des de que acabà  la guerra, no ens hem d’oblidar de com és realment la gent que ens governa. Volem intentar que els joves i tots els que ens escoltn no perdin eixe sentit de lluita, de responsabilitat social, perquè, si ens lleven allò que ens ha costat tant d’aconseguir, com és la sanitat i l’educació pública, els dret de manifestació, el dret de dir el que ens done la gana, el dret de ser dones lliures, de poder fer amb el nostre cos el que ens done la gana, etc… si acaben amb això, acaben amb les llibertats. I per això lluitem i treballem des de les nostres cançons.

P: Que significa feminisme per a Maluks?

R: Feminisme és l’única manera d’aconseguir la igualtat entre homes i dones. En aquest món, nosaltres podem dir que en occident les dones som més privilegiades que en altres parts, però igualment lluitem per a que en tot el món tinguen els mateixos drets i puguem fer el que vulguem quan vulguem, sense que ningú ens obligue a res. I, això, sembla els molesta a molta gent, el fet de que les dones ens empoderem, que eixim al carrer, que reclamem pels nostres drets, que siguem lliures, que puguem avortar, que puguem decidir sobre el nostre cos, que pugem estimar a qui ens done la gana, que pugem vestir com ens done la gana, ballar com ens done la gana. El que siga, és simplement el fet de que no ens titllen de res, feminisme és poder ser lliure en tots els sentits.

P: Quin és el vostre millor record des de que començareu?

R: Doncs en un any ens han passat moltes coses i ni podíem arribar a pensar que tindríem aquesta repercussió, que la gent comptara tant amb nosaltres. Ara perquè ha ocorregut tot açò, però per a estiu teníem també molts concerts tancats. D’altra banda, haver guanyat el premi Fem ballar la revolució, amb la primera cançó que vam treure va ser un tota una alegria per a nosaltres perquè t’ajuda molt a seguir i a estar motivat. També poder tocar al Feslloch o Festivern, en casals, en el meu poble, que la gent siga tant amable, que vinga la família i els amics…

P: Veient la vostra trajectòria i el que heu aconseguit, on penseu que podeu arribar?

R: D’on podem arribar no tenim ni idea. Allò que sabem és que les cançons que hem  tret i les que tenim al forn estan molt bé i són cançons que pensem que a la gent els agradarà molt. La idea és treure un disc, però amb aquesta situació d’incertesa no sabem quan podrem. Tenim moltes ganes, perquè el disc servirà com a punt de partida per a consolidar-nos com a grup, per a que la gent conega un repertori complet, no només les poques cançons que tenim publicades. Ara hem hagut d’aturar el projecte a meitat, just quan estem creixent i quan teníem tants concerts aquest estiu que anaven a donar-nos molta visibilitat. 

Podeu trobar-les a Youtube, Facebook, Instagram, Twitter i Spotify