La Gossa Sorda es va formar l’any 1999 i es van retirar al 2016. Durant tota la seua trajectòria sempre han intentat plasmar en les lletres atacs cap al sistema actual, crítiques a la classe política corrupta i un recolçament continu al País Valencià.
El 2001 trauen la primera maqueta amb el nom de La gossa està que bossa. El 2003 arriba el seu primer disc Vigila, on trobem una de les cançons més conegudes com és Senyor Pirotècnic. Amb el segon disc, Garrotades, el grup es consolida a l’àmbit musical del País Valencià. El 2008 llancen el tercer disc, anomenat Saó amb la cançó Camals Mullats, que posteriorment es convertiria en tot un himne. En l’any 2010 trauen el quart disc L’últim Heretge i ja en 2014 anuncien un disc anomenat La Polseguera que presenten a Pego i que suposarà el seu últim disc, ja que, després de la gira de presentació, anuncien la gira de comiat.
Per últim i com a acomiadament, publiquen el disc L’última Volta En Concert, en el qual recopilen alguns dels seus temes amb gravacions de l’últim concert que van fer a la Sala Repvblicca.
Tot gran grup amaga una gran història al darrere. I, en aquest cas, ens trobem davant una de les bones. Una colla d’amics que tocaven junts per animar la gent del seu poble i que han acabat per convertir-se en tot un fenomen musical. Amb més de 16.000 seguidors a Instagram i cançons amb quasi 800.000 reproduccions a Youtube, La Fúmiga ha aconseguit portar les agrupacions de carrer als escenaris, tot revitalitzant el panorama valencià.
En el dia de hui parlem amb José Beteta, un dels dos cantants del grup, que ens ha permés conèixer un poquet millor als nois d’Alzira.
P: On naix el projecte de La Fúmiga?
R: La fúmiga naix de l’evolució natural d’uns músics que tocàvem a Alzira, cadascú en el seu grup d’amics i en les seues xarangues, però que, per afinitats i per haver coincidit en molts llocs tocant, vam formalitzar la creació d’una xaranga que en un principi tenia com a funció amenitzar festes del poble. Un dels primers projectes que va sorgir d’aquesta nova formació va ser el de fer una festa autogestionada en la qual nosaltres llogàvem una sala i oferíem un concert de vàries hores en el qual volíem oferir una opció alternativa a la nostra ciutat, i va ser tot un èxit, ja que aconseguirem juntar centenars de persones. Aquests festivals, anomenats Fumifest i Fumivern van obtenir una rebuda excepcional per part del públic i açò ens va fer plantejar-nos traspassar la nostra activitat del carrer a l’escenari.
P: Com va ser la decisió de passar de ser una xaranga al que sou ara?
R: No va ser una decisió premeditada, va ser una fugida cap endavant de la xaranga. Quan ens vam adonar, vam veure que podíem preparar un concert d’una hora, tocant majoritàriament cançons del nostre repertori més alternatiu, per a poder fer el tipus de música que nosaltres normalment escoltàvem, amb temes de La Gossa Sorda, d’Obrint Pas… Aquest projecte l’estrenarem en el concert del 8 d’octubre d’Alzira de 2015 amb, precisament, La Gossa Sorda i Txarango, que va ser un gran punt d’inflexió per a elegir aquesta via.
P: Quan éreu una agrupació de carrer tocàveu cançons d’altres grups. Com va sorgir la idea d’escriure KARRASKETON, la primera cançó que composareu?
R: Karrasketon va sorgir com a un regal per a una amiga nostra. Vam voler fer-li una composició que es pugera tocar en xaranga, ja que el tema original és una cançó per a ser tocada així. En veure l’èxit que va tindre als carrers, decidirem adaptar-lo a un format d’estudi, i allí va ser quan comptarem amb la col·laboració de Mireia (Pupil·les), que ens va posar la veu, ja que nosaltres en eixe moment cantàvem ben poc. Karrasketon és el símil del que és La Fúmiga, una formació que va passar del carrer, sense pretensions, a un format d’estudi.
P: Una de les cançons més especials per als oients de la música en valencià és «Cançó que mai s’acaba», ja que recorda a grups pioners. D’on va sortir la idea d’escriure aquesta cançó? Esperàveu la rebuda que va tindre?
R: Aquesta cançó va ser una idea del meu company Artur, una de tantes bones que en té. Al principi, nosaltres no sabíem de que parlar, ens preguntàvem quins temes podríem desenvolupar. Un dia ens va sorgir la idea de fer un homenatge a tots els grups que nosaltres escoltàvem de xicotets. Seria molt injust dir que és un homenatge a la música en valencià, ja que ens deixem a moltes i moltes persones, però és un homenatge a la música que nosaltres escoltàvem. El resultat ha sigut un èxit, tant musicalment com amb la cançó en si mateixa. És un tema del qual ens sentim molt orgullosos.
P:De totes les col·laboracions que heu realitzat, quina és la que més il·lusió us ha fet?
R: Seria molt injust nomenar sols a una de les col·laboracions, perquè totes les hem buscades perquè admirem la feina que fa aquesta gent, així que estem molt contents amb totes. Però si he de triar una, diria que ens quedem amb la de Mireia (Pupil·les), ja que era companya nostra en el conservatori d’Alzira, en la banda, en el cole… Amb Mireia hem crescut, i poder tornar a treballar amb ella en un altre àmbit, vint anys després, ha sigut molt especial.
Karrasketon fou la primera cançó composada integrament per La Fúmiga.
P:En quin moment creus que es troba la música en valencià?
R: Doncs ara ens trobem en una situació de transició i de mesura del nostre múscul. Després de la retirada de grups com Obrint Pas, La Gossa Sorda, Aspencat, que han sigut referents, va vindre una altra fornada, també molt potent com Zoo, Auxili, que ara han fet una aturada. D’aquesta manera ens quedàvem la resta, que teníem que suportar tota la pressió i totes les expectatives que s’havien creat cap a la música en valencià. Aquest era un any clau per a poder veure la nostra capacitat per a suportar la situació, però la Covid-19 ens ha tallat les ales.
P:Com creieu que vos afectarà la situació del coronavirus en el vostre futur artístic?
R: A priori els concerts tal com els coneixíem, tardaran a tornar, per tant nosaltres ens haurem de reinventar, hi haurà gent que tindrà els recursos per a fer-ho i gent que no. Nosaltres ens estem calfant molt el cap per tal d’oferir alternatives i no estar parats, perquè nosaltres no som un grup consolidat que es puga permetre desaparèixer, hem d’estar a la palestra. Per sort, hi ha molta gent que espera noves coses per la nostra part.
P: En la última cançó que heu tret EL PREPARAT, feu una crítica a la monarquia espanyola. Creieu que és el moment de canviar el sistema? De plantejar un referèndum?
R:Nosaltres no legitimem aquesta monarquia, ja que és una monarquia directament hereva del franquisme que va nàixer a conseqüència d’un colp militar cap a un govern legítim republicà, per tant no té cap legitimitat ni creguem que haja aportat res positiu a la ciutadania. Allò que sí sabem és que durant dècades hi ha hagut un llavat de cara important a la monarquia per tal de fer veure que era la millor solució per a unir dos bàndols o simplement, fer-nos veure que no estàvem preparats com a societat perquè el nostre cap d’estat fora d’un partit o d’altre, sinó que havia de ser una persona neutral. I ara estem comprovant que no ha aportat res i damunt, ha sigut una màquina corrupta de saquejar el país. Al voltant del referèndum, seria tan fàcil com que el CIS, plantejara l’opció de si monarquia o república, i així amb els resultats, saber on estem, i estratègicament veure quins passos hem de seguir per a canviar el model.
P: Quan realitzàreu el canvi i començàreu a ser un grup que actuava als escenaris, imaginàveu tot el que heu aconseguit? On penseu que podeu arribar?
R: Com he dit abans, açò ha sigut una fugida cap endavant, i en aquesta fugida sempre hem notat la calor del públic. El públic de vegades eren deu persones, però així i tot, sempre hem notat molt bon feedback amb ells. A mesura que hem anat avançant en l’espectacle i creixent com a grup, ens hem trobat sempre una acollida boníssima però mai esperàvem que fora d’aquesta envergadura. Sabíem que podíem agradar a un grup de de persones, però no esperàvem que, per exemple, anàrem al Festivern i tinguérem milers i milers de persones cantant les nostres cançons o també, tindre milers de reproduccions mensuals a les nostres plataformes. Aquest fet ens desborda i ens crea un sentit de responsabilitat molt gran. Nosaltres el que volem és poder estar prompte als escenaris i tornar a la gent eixa estima que ens regalen i ens enorgulleix.
«El projecte Barcelona, ens en sortirem no es farà. Des de la tristesa per la cancel·lació d’un projecte que s’havia engegat amb la millor de les intencions». Amb aquestes paraules ho ha anunciat Ada Colau a les seues xarxes socials.
Grups com Txarango anunciaven mitjançant les xarxes socials que es desvinculaven del concert ja que «sentim que el cost de l’acció es molt elevat (200.000€) i que aquests diners es podrien destinar a acompanyar iniciatives mes regeneratives i sostenibles per un sector com el nostre on creadors i músics estan en situació de ruina». També han volgut remarcar que el cost de la seua actuació era de 1.500 euros.
Txarango va ser un dels grups que primer es van desvincular del projecte.
El consistori, al vore el malestar que s’havia generat, ha anunciat que retirava els diners públics del projecte per poder salvar-lo, tot i això, han decidit que no es celebrarà. «Hem intentat reformular la proposta amb la implicació de El Terrat, que s’ha ofert a què tirés endavant sense suposar cap despesa de diners públics. Així i tot, valorant el malestar general, els organitzadors decidim cancelar» diu l’alcaldessa.
L’alcaldessa ha concluit el comunicat dient que tot i que «qualsevol iniciativa pública ha d’estar exposada a crítiques i l’exigència de transparència», no s’ha de normalitzar «la política del linxament, l’insult i la polarització’».
El projecte ‘Barcelona, ens en sortirem’ no es farà. Des de la tristesa per la cancel·lació d'un projecte que s'havia engegat amb la millor de les intencions, voldria fer algunes reflexions al respecte:https://t.co/F5rLx8yOCmpic.twitter.com/gqkbMi9Z9O
«El pressupost que es va fer públic, que ja es va dir que era aproximat i que no estava tancat, cobria els catxets dels artistes, convenientment contractats, el dels tècnics, realitzadors i productors. També s’invertia en mesures de seguretat i sanitàries» manifesta El Terrat.
L’Acampada Jove és un festival político-musical organitzat per les Joventuts d’Esquerra Republicana (Jovent Republicà) cada estiu des del 1996. Aquest any (25ª edició) se celebrarà del 16 al 18 de juliol, a Montblanc, amb una gran varietat d’estils musicals.
Des d’Acampada Jove ens volen deleitar amb una xicoteta mostra del que serà aquest festival i així fer-nos un poc més suportable el confinament . Els concerts tindran lloc des del dijous 30 fins el diumenge 3 de maig, mitjançant l’instagram (acampadajove), amb quatre dels grups que també hi participaran al Montblanc: THE TYETS, SMOKING SOULS, JU I EBRI KNIGHT
Aquest festival virtual començarà el dijous 30 amb l’actuació de THE TYETS, una parella de joves catalans, Oriol i Xevi, que intentaran animar la gent amb les seues cançons de l’estil que ells mateix defineixen com Trapetón.
El segon dia, divendres 31, gaudirem del grup Rock-Pop procedent de Pego, SMOKING SOULS, que cantaran els seus temes més coneguts, com ‘Nit Salvatge’.
El dissabte 1, tindrem doble jornada. A les 13 hores, actuarà Judit Puigdomènech (JU), cantautora nascuda a Osona que ens mostrarà els seus temes dels seus dos discs de Pop. Després, a les 23.55 hores s’emetrà un documental sobre la història del festival al canal 33.
Finalment, el diumenge acabarà el festival amb l’actuació del grup Folk Punk procedent d’Argentona, EBRI KNIGHT.
Quatre joves amb ganes, il·lusió i una idea molt clara: divertir la gent i, al mateix cop, concienciar-la d’allò realment important. El feminisme, les reivindicacions socials i la igualtat són els trets característics de les cançons de Maluks, un dels grups revelació del panorama musical valencià i que, des de les veus de Marina, Núria i Laura, i amb les mescles i bases musicals de Maria, han sigut com una bocanada d’aire fresc per a la nostra música.
Maria Deltell, natural de Monòver, ens acompanya en aquesta entrevista per descobrir una mica millor a les xiques del dancehall.
P: Per a aquella gent que no vos conega, com definiries Maluks?
R: Jo ens definiria com un grup que mescla festa i reivindicació amb ritmes que encara no s’han escoltat molt al País Valencià, com pot ser el dancehall, la música cubana, la cúmbia, etc. És com una mescla de totes aquestes referències que tenim llatines i jamaicanes que sobretot venen d’aquella zona i que ens inciten a ballar. Les cançons que estem gravant, tant com les que ja tenim, com les que publicarem, són per a passar-ho molt bé en directes, en concerts, un dia que vulgues eixir de festa, per a desconnectar, per aquells dies en que estàs baix d’ànims… És música molt festiva i això és el que volem aconseguir i, també, introduir temes socials i de reivindicació perquè pensem que és important que la música siga un motor de canvi de transformació i de conscienciació.
P: En quina situació creieu que està la música en valencià actualment?
R: La música en valencià està ara mateixa en un procés de transformació, com en una segona onada, on si que es pot diferenciar més estils de música i pots organitzar més varietat de concerts, un de folk, un de rock, un de música electrònica… Hi ha més diferència d’estils. Abans només hi havia un, amb dolçaina, l’ska reagge, que és un producte que s’ha generat ací i que ha estat molt bé, però ara crec que hi ha una innovació a nivell musical molt gran i, per primera vegada, hi ha cada vegada més dones que estem als escenaris. Aquest fet el considere molt positiu, que hi haja eixa transformació, eixa varietat i eixa normalització. Ara cada vegada són mes els ajuntaments que volen organitzar més concerts en valencià. Crec que estem en una època molt bona, però amb açò que està passant, estem en un moment d’incertesa.
P: En les vostres lletres podem contemplar un clar atac al sistema actual. Per on creieu que ha de començar el canvi?
R: Vivim en un canvi d’era política, completament incert, i crec que això si que ho volem transmetre-ho a les nostres cançons. Volem que el feminisme siga un eix fonamental en les nostres lletres perquè pensem que, encara que estem aconseguint molts drets i que les dones cada vegada estem més empoderades, també l’atac cap al moviment feminista i cap a nosaltres és més fort. I eixe atac ja no és només de l’estat espanyol, dels partits polítics que estan organitzant-lo, sinó que engloba quasi tot el planeta. Cada vegada hi ha una extrema dreta més forta a nivell estatal i mundial, que ataca al dret de les dones i també que intenta reviure el feixisme a les democràcies ja consolidades.
La cançó de Contra l’oblit és un clar exemple de que els joves, tot i que han passat més de 80 anys des de que acabà la guerra, no ens hem d’oblidar de com és realment la gent que ens governa. Volem intentar que els joves i tots els que ens escoltn no perdin eixe sentit de lluita, de responsabilitat social, perquè, si ens lleven allò que ens ha costat tant d’aconseguir, com és la sanitat i l’educació pública, els dret de manifestació, el dret de dir el que ens done la gana, el dret de ser dones lliures, de poder fer amb el nostre cos el que ens done la gana, etc… si acaben amb això, acaben amb les llibertats. I per això lluitem i treballem des de les nostres cançons.
P: Que significa feminisme per a Maluks?
R: Feminisme és l’única manera d’aconseguir la igualtat entre homes i dones. En aquest món, nosaltres podem dir que en occident les dones som més privilegiades que en altres parts, però igualment lluitem per a que en tot el món tinguen els mateixos drets i puguem fer el que vulguem quan vulguem, sense que ningú ens obligue a res. I, això, sembla els molesta a molta gent, el fet de que les dones ens empoderem, que eixim al carrer, que reclamem pels nostres drets, que siguem lliures, que puguem avortar, que puguem decidir sobre el nostre cos, que pugem estimar a qui ens done la gana, que pugem vestir com ens done la gana, ballar com ens done la gana. El que siga, és simplement el fet de que no ens titllen de res, feminisme és poder ser lliure en tots els sentits.
P: Quin és el vostre millor record des de que començareu?
R: Doncs en un any ens han passat moltes coses i ni podíem arribar a pensar que tindríem aquesta repercussió, que la gent comptara tant amb nosaltres. Ara perquè ha ocorregut tot açò, però per a estiu teníem també molts concerts tancats. D’altra banda, haver guanyat el premi Fem ballar la revolució, amb la primera cançó que vam treure va ser un tota una alegria per a nosaltres perquè t’ajuda molt a seguir i a estar motivat. També poder tocar al Feslloch o Festivern, en casals, en el meu poble, que la gent siga tant amable, que vinga la família i els amics…
P: Veient la vostra trajectòria i el que heu aconseguit, on penseu que podeu arribar?
R: D’on podem arribar no tenim ni idea. Allò que sabem és que les cançons que hem tret i les que tenim al forn estan molt bé i són cançons que pensem que a la gent els agradarà molt. La idea és treure un disc, però amb aquesta situació d’incertesa no sabem quan podrem. Tenim moltes ganes, perquè el disc servirà com a punt de partida per a consolidar-nos com a grup, per a que la gent conega un repertori complet, no només les poques cançons que tenim publicades. Ara hem hagut d’aturar el projecte a meitat, just quan estem creixent i quan teníem tants concerts aquest estiu que anaven a donar-nos molta visibilitat.
La cançó del Dúo Dinámico ja te versió valenciana i per una causa benèfica. Aquesta iniciativa de Carme Juan, Albert Bellés, Chorva i Nacho Maño, servirà per a la recaptació de fons per a la investigació per fer front a la Covid-19, els beneficis dels quals aniran destinats a la Creu Roja i Càritas.
Ací podeu escoltar la cançó:
La versió ha estat realitzada pels següents cantants: Pep Gimeno ‘Botifarra’, Andreu Valor, Nelo Gómez, Dani Miquel, Miquel Gil, Javi Fernández (Bombai), Paco Muñoz, Melomans, Eduard Forés, Chimo Bayo, Vicente Seguí, Guillermo Martín, Ramón Ródenas, Tío Fredo, Manuel Maestro, Alejandro Parreño, Ferran Ramonets, Robert Ramonets, Carme Juan, Rosita Amores, Noelia Zanón, Carraixet, Silvia Rico, Sandra Polop, Flora i David (El Diluvi), Noelia Cano, Sandra Cervera, Mireia Pérez, María José Peris, Aitana Ferrer, Verónica, Ina Martí, Pepa Cases, Tesa.
Bateria: Marcelo Novati, Lucas Jiménez
Percussió: Salva Ortiz
Baix: Carlos Maeso
Guitarres: Juan Luis Giménez i Nacho Mañó, Ximo Tébar, José Manuel Moles, Jorge Lario, Carlos Gómez.
Teclats: Vicent Colonques, B. Blaya, Pau Cháfer.
Metalls: David Pastor, Francisco Blanco, Carlos Martín
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha organitzat una setmana d’activitats per a commemorar la diada del Vint-i-cinc d’Abril, que conclourà el mateix dissabte 25, amb un… Read more “LA DIADA D’AQUEST ANY SE CELEBRARÀ VIRTUALMENT”
